...pero debo resistir, aunque no puedo fingir, falta tiempo para todo. Ocho horas pa' dormir, ocho más para cumplir y ocho para lamentarme...
...no dejo de gritar, no me quiero callar, buscando esa ilusión que el tiempo me robó...
Apart
Ignorància i confusió, apart.
Una intensa vaga general, sense sentit ni propòsit, "foc, destrucció, el món pot ser només una runa...". Un veritable fenòmen de masses digne d'estudi, si hi ha algú per fer-ho a aquestes alçades.
Una meitat de mi em mira extranyat, de cua d'ull, "sobre la cendra i les runes construirem", mentider. Quan una cosa pretén ser-ho tot, sol acabar en res, i encara més quan arriba la setmana vinent de l'última funció.
En fi, a què vénen els forçats petons d'un passat llunyà? Quin valor ténen ara, quan la primera nit ja va acabar, i la segona i la tercera? Quin impuls segueixen? És legítim?
Diuen que el temps ho cura tot; o bé acaba donant respostes o bé acaba esborrant les mateixes preguntes. Òbviament, si al final de tot s'ha de cremar el paper...
En fi, deixem-ho aquí.
Una intensa vaga general, sense sentit ni propòsit, "foc, destrucció, el món pot ser només una runa...". Un veritable fenòmen de masses digne d'estudi, si hi ha algú per fer-ho a aquestes alçades.
Una meitat de mi em mira extranyat, de cua d'ull, "sobre la cendra i les runes construirem", mentider. Quan una cosa pretén ser-ho tot, sol acabar en res, i encara més quan arriba la setmana vinent de l'última funció.
En fi, a què vénen els forçats petons d'un passat llunyà? Quin valor ténen ara, quan la primera nit ja va acabar, i la segona i la tercera? Quin impuls segueixen? És legítim?
Diuen que el temps ho cura tot; o bé acaba donant respostes o bé acaba esborrant les mateixes preguntes. Òbviament, si al final de tot s'ha de cremar el paper...
En fi, deixem-ho aquí.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)