Ignorància i confusió, apart.
Una intensa vaga general, sense sentit ni propòsit, "foc, destrucció, el món pot ser només una runa...". Un veritable fenòmen de masses digne d'estudi, si hi ha algú per fer-ho a aquestes alçades.
Una meitat de mi em mira extranyat, de cua d'ull, "sobre la cendra i les runes construirem", mentider. Quan una cosa pretén ser-ho tot, sol acabar en res, i encara més quan arriba la setmana vinent de l'última funció.
En fi, a què vénen els forçats petons d'un passat llunyà? Quin valor ténen ara, quan la primera nit ja va acabar, i la segona i la tercera? Quin impuls segueixen? És legítim?
Diuen que el temps ho cura tot; o bé acaba donant respostes o bé acaba esborrant les mateixes preguntes. Òbviament, si al final de tot s'ha de cremar el paper...
En fi, deixem-ho aquí.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
M'espantes.
ResponderEliminarMotius per a protestar? Jo crec que hi són, i ben legítims. Tenim una classe política sense estudis, miop i que cada cop que hi penso, em fa venir més ganes de marxar a l'estranger. Em parlen de reforma de les pensions (allargar a 67 quan moltíssima gent és prejubilada amb cinquanta i llargs, ja veus, retallem despesa d'una banda i de l'altra no hi ha nassos de fer-ho), i ni gosen gravar les rendes més elevades (bé, ara 'fan ficció' i diuen que oh i tant). Em volen fer una reforma laboral a la bolonyesa quan el problema d'aquest maleït país és la cultura del presentisme, de la vagància i del mínim esforç. Potser s'hauria de començar reeducant. I els primers a aplicar-s'ho haurien de ser ells...
Motius per protestar, per tants, sí que n'hi ha. Però per fer-ho cada dia i al marge dels sindicats majoritaris. A mi no se m'imposa una vaga bilateralment establerta, ni vull protestar en nom de ningú. Cada dia hi ha tants motius per queixar-se, i aquí amb fer anar la bandereta i convidar al caos alguns es pensen que solucionaran gaire...
Tots són ruïnes però per això és més fàcil tornar a començar...
Més enllà de la vessant politològica, el teu text m'espanta... no sé si donar-me per al•ludida, o jo que sé... donades les circumstàncies. De què s'amaguen els teus petons?
http://www.goear.com/listen/dec48a8/las-nubes-de-tu-pelo-fito-y-fitipaldis
ResponderEliminar...també em recorda a Formentera..