A fora és tot una bogeria, pensa; se senten les bombes que no cauen de terribles avions, els tiroteigs se succeeixen entre silencis sense terror, el llum del foc es reflecteix a cada finestra, i les morts invisibles es fan visibles a l'altra banda de la via, riu avall.
I és moment de girar sobre un mateix, marejar-se tot veient el món passar a gran velocitat, potser d'aturar-se un breu instant per fer una cigarreta però de nou tornar a girar. I no poder veure món tot i abarcar una gran superfície de terra.
Un missatge escrit a l'aire xiuxiueja: "no és el moment d'esperar, és moment d'estudiar".
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
ara el moment és nostre...
ResponderEliminarñam :)
pensant-hi atentament, crec que m'encantaria una vida on jo t'esperés llegint a que arribéssis (tindria i tinc un bon grapat de llibres per llegir..!), a la butaca, tranquil·la i amb una cerveseta, fins a sentir la teva moto... llavors faríem el sopar i menjaríem a la terrasseta, parlant de temes interessants, amb la calor pròpia de l'estiu però amb un ventet lleuger corrent pel pati... i anar a dormir esgotats, i llevar-nos al dia següent per tornar a començar, per anar a la platja o treballar...
ResponderEliminarñammm
t'est...
ResponderEliminari anem a Formentera!! :)
com que soc una nena?!!!! juas doncs de moment l'estiu em prova força bé, relax, sense aparents preocupacions i amb ganes de fer coses lúdicofestives amb les amistats que m'envolten
ResponderEliminarpd: m'encanta que diguis reflectir i no reflexar!
ResponderEliminar